Confraria Ntra. Sra. de l'Esperança i de
la Pau
Història
L'any 1924, un grup de persones decideixen crear una confraria per acompanyar el Sant Crist de La Sang en la processó del Dijous Sant. Van triar el nom de Confraria de Nostra Senyora de l'Esperança i de la Pau. El seu fundador i primer president va ser el Sr. Bartomeu Crespí Cladera.
La vesta original dels confrares estava composta per túnica verda, capa blanca i capirot amb antifaç negre amb l'escut de la confraria pintat.
En 1930 es va procedir a confeccionar un estendard que portava al seu anvers, de seda blanca, la imatge de la Mare de Déu, i al revers, de seda verd, es llegia la inscripció que donava títol a la confraria; envoltant al seu torn l'escut amb els símbols: l'àncora i la branca d'olivera.
L'any 1953, amb la generositat i el suport de la família March-Servera, se va reorganitzar i reformar la confraria. La direcció artística va ser a càrrec del Sr. Antoni Jiménez Vidal, director del Museu de la Arqueologia Lul·liana. La reforma es va iniciar amb el canvi a les vestes: túnica i capa de llana de merino blanc amb cíngol de seda verad rematat amb borla. Antifaç de vellut verd, amb escuts de plata sobre l'antifaç i al costat esquerre de la capa. Guants, mitjons i sandàlies de color blanc.
També aquest any es va beneir el nou estendard, primorosa obra d'art, confeccionada per les Religioses Cel·ladores del Culte Eucarístic de Ciutat. Aquest estendard porta, sobre suport de vellut verd, la imatge brodada en sedes de colors de Ntra. Sra. de l'Esperança. A la part inferior, serrells de plata i dues borles culminen l'estendard. La vara de plata de l'estendard està rematada per l'escut de Ciutat.
Aquesta reestructuració va culminar amb la talla del meravellós pas de pal·li, primer pas d'aquest tipus a la Setmana Santa balear. Portat a espatlles per costalers dedicats a la seva Excelsa Titular, Ntra. Sra. de l'Esperança és obra de l'escultor Josep Viladomat I Massanes de Barcelona. El pas va ser una revolució en el disseny sacre de la Setmana Santa palmesana, carregat de simbolisme e iconografia. Un pal·li inspirat en el barroc, sobri però elegant. El regi mantell, únic d'aquestes característiques a la Setmana Santa de Palma, va ser brodat per les Religioses Trinitàries de la ciutat de Sevilla, que també van brodar les bambalines del pal·li.
Tant el Pas, com la imatge de Ntra. Sra. de l'Esperança van ser beneïdes l'11 d'abril de 1954, Diumenge de Rams a la Basílica de Sant Francesc pel Sr. Juan Hervás Benet, bisbe de Mallorca. Les cròniques conten que la basílica estava plena de fidels i que hi varen assistir les principals autoritats civils i militars. Els padrins de la benedicció varen ser la Sra. Leonor Servera de March i el seu fill el Sr. Bartomeu March
Dignes de menció són els fanals d'orfebreria de plata que escolten l'estendard i el Pas.
Des del primer any que Ntra. Sra. de l'Esperança va sortir en processó fins al dia d'avui, cada vegada ha anat creixent més la devoció per la Mare de Déu, tant dins Ciutat com a altres indrets de Mallorca.
Historia
En 1924, un grupo de personas deciden crear una cofradía para acompañar el Santo Cristo de La Sangre en la procesión del Jueves Santo. Escogieron el nombre de Cofradía de Nuestra Señora de la Esperanza y de la Paz. Su fundador y primer presidente fue D. Bartolomé Crespí Cladera.
La túnica original de los cofrades estaba compuesta por túnica verde, capa blanca y capirote con antifaz negro con el escudo de la cofradía pintado.
En 1930 se procedió a confeccionar un estandarte que llevaba en su anverso, de seda blanca, la imagen de la Virgen, y en el reverso, de seda verde, se leía la inscripción que daba título a la cofradía; envolviendo a su vez el escudo con los símbolos: el ancla y la rama de olivo.
El año 1953, con la generosidad y el apoyo de la familia March-Servera, se reorganizó y reformó la cofradía. La dirección artística corrió a cargo de D. Antonio Jiménez Vidal, director del Museo de la Arqueología Luliana. La reforma se inició con el cambio en las túnicas: túnica y capa de lana de merino blanca con cíngulo de seda verde rematado con borla. Antifaz de terciopelo verde, con escudos de plata sobre el antifaz y en el lado izquierdo de la capa. Guantes, calcetines y sandalias de color blanco.
También este año se bendijo el nuevo estandarte, primorosa obra de arte, confeccionada por las Religiosas Celadoras del Culto Eucarístico de la ciudad de Palma de Mallorca. Este estandarte lleva, sobre soporte de terciopelo verde, la imagen bordada en sedas de colores de Ntra. Sra. de la Esperanza. En la parte inferior, flecos de plata y dos borlas culminan el estandarte. La vara de plata del estandarte está rematada por el escudo de la Ciudad.
Esta reestructuración culminó con la talla del maravilloso paso de palio, primer paso de este tipo en la Semana Santa balear. Llevado a hombros por costaleros dedicados a su Excelsa Titular, Ntra. Sra. de la Esperanza, es obra del escultor Josep Viladomat y Massanes de Barcelona. El paso fue una revolución en el diseño sacro de la Semana Santa palmesana, cargado de simbolismo e iconografía. Un palio inspirado en el barroco, sobrio pero elegante. El regio manto, único de estas características en la Semana Santa de Palma, fue bordado por las Religiosas Trinitarias de la ciudad de Sevilla, que también bordaron las bambalinas del palio.
Tanto el Paso como la imagen de Ntra. Sra. de la Esperanza fueron bendecidas el 11 de abril de 1954, Domingo de Ramos en la Basílica de San Francisco por D. Juan Hervás Benet, obispo de Mallorca. Cuentan las crónicas que la basílica estaba a rebosar de fieles y que asistieron las principales autoridades civiles y militares. Los padrinos de la bendición fueron doña Leonor Servera de March y su hijo D. Bartolomé March Servera.
Dignos de mención son los faroles de orfebrería de plata que escoltan el estandarte y el Paso.
Desde el primer año que Ntra. Sra. de la Esperanza salió en procesión hasta el día de hoy, cada vez ha ido creciendo más la devoción por la Virgen, tanto dentro de la Ciudad como en otros lugares de Mallorca.