top of page

Seu Canònica

 

La nostra confraria està establerta a la Basílica de Sant Francesc de Ciutat.

 

El convent va ser protegit per Jaume II de Mallorca i hi va prendre els hàbits el seu fill Jaume. Durant els segles XIII i XIV la comunitat de Sant Francesc va tenir molta influència en la vida cultural mallorquina. Al llarg dels segles hi van estudiar personatges destacats com fra Juníper Serra, però el 1832 va passar a mans civils, i va tenir diversos usos fins que el 1906 va tornar als franciscans, que l'han recuperat com a centre de culte i hi han obert una escola i un centre cultural.

 

L'església, construïda entre el 1281 i el 1317, té una única nau d'estil gòtic català; hi ha vuit capelles laterals i un absis poligonal amb capelles adossades, les últimes de les quals es van afegir entre el 1445 i el 1670. A l'interior destaca el retaule major, obra barroca de Joan d'Aragó; el cor, del segle XV, i el sepulcre de Ramon Llull, a la capella situada a l'esquerra del presbiteri, obra de Francesc Sagrera (1478). Es va tardar 100 anys en construir la volta. Va ser proclamada basílica menor el 14 de maig de 1943 pel Papa Pius XII.

 

La façana, reconstruïda al segle XVII, és llisa; obra de Francesc Herrera (1697), hi destaca el portal barroc, amb el timpà i la rosassa, obra del vidrier Pere Comas.

 

Adossat a l'església hi ha el claustre, construït entre els segles XIV i XVII, que forma un conjunt de gran bellesa en el qual destaquen les fines columnes i els arcs lobulats.

 

 

Sede Canónica

 

 

Nuestra cofradía está establecida en la Basílica de San Francisco de Palma de Mallorca.

 

El convento fue protegido por Jaime II de Mallorca y tomó los hábitos en él su hijo Jaime. Durante a los siglos XIII y XIV la comunidad de San Francisco llegó a tener mucha influencia en la vida cultural mallorquina. A lo largo de los siglos estudiaron personajes destacados como fray Junípero Serra; pero en 1832 pasó a manos civiles, y a tener varios usos hasta que en 1906 volvieron los franciscanos, que lo han recuperado como centro de culto y han abierto una escuela y un centro cultural.

 

La iglesia, construida entre el 1281 y el 1317, tiene una única nave de estilo gótico catalán; hay ocho capillas laterales y un ábside poligonal con capillas adosadas, los últimas de las cuales se añadieron entre el 1445 y el 1670. En el interior destaca el retablo mayor, obra barroca de Juan de Aragón; el coro, del siglo XV, y el sepulcro de Ramon Llull, en la capilla situada a la izquierda del presbiterio, obra de Francisco Sagrera (1478). Se tardó 100 años en construir la bóveda. Fue proclamada basílica menor el 14 de mayo de 1943 por el Papa Pío XII.

 

La fachada, reconstruida en el siglo XVII, es lisa; obra de Francisco Herrera (1697), destaca el portal barroco, con el tímpano y el rosetón, obra del Vidriero Pere Comas.

 

Adosado a la iglesia está el claustro, construido entre en los siglos XIV y XVII, que forma un conjunto de gran belleza en el que destacan las finas columnas y los arcos lobulados.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

bottom of page